L’any 1917 en Francesc Vilardell i la Dolors Carné van obrir una botiga a l’avinguda de la Vila de Moià: Cal Noc. De la mateixa manera que els negocis de l’època, a Cal Noc es venia una mica de tot, des d’una escombra fins a una pastilla de sabó, passant per oli, patates i, fins i tot, fruita. A més d’aquests productes, es va decidir matar un porc cada setmana i vendre’n la cansalada i les botifarres que en sortissin. La botiga va tirar endavant i la família va augmentar: l’any 1920 va néixer el Jaume i l’any següent el Valentí. Durant la Guerra Civil el negoci va continuar obert tot i les vicissituds pròpies d’aquells temps.
Els anys cinquanta van portar a Moià els primers estiuejants, que es van convertir en clients fidels de Cal Noc i, a la vegada, a través del boca-orella, en van portar de nous. La matança del porc, que al principi era una activitat més de la botiga, es converteix en el puntal del negoci i va agafant cada cop més importància. Després de la mort de Francesc Vilardell, l’any 1956, el seu fill Jaume agafa les regnes de la botiga, juntament amb la seva esposa Maria Oller i la seva mare Dolors Carné.
La cansaladeria esdevé el 90% del negoci els anys seixanta i més endavant ocupa ja el 100% de l’activitat de Cal Noc.
Actualment, en Francesc Vilardell, fill d’en Valentí, és qui es fa càrrec de l’establiment, ja que el seu oncle Jaume li va cedir el negoci un cop jubilat el 1985.
Com a curiositat, cal dir que “Cal Noc” no prové de l’activitat cansaladera sinó de l’activitat tèxtil. El més probable és que aquest nom s’originés quan Moià era un important centre tèxtil de la indústria catalana, ja que el “noc” era una fusta que estovava les peces de roba mitjançant un molí d’aigua.
Al llarg de tots aquests anys han passat milers de clients per Cal Noc i a tots se’ls ha tractat igual, tant si compraven molt com si compraven poc, perquè ja se sap: tothom compra el que necessita o li ve de gust. Tot i això, sempre hi ha clients que es recorden amb estima i d’aquests n’hi ha un bon grapat, la majoria gent treballadora a qui els agradava menjar un bon embotit. D’altra banda, al local també hi han entrat cares conegudes, tant de l’àmbit artístic com del món industrial. Es mereixen un record especial: l’il·lustre tenor Francesc Vinyes, fill de Moià i en Francesc Miró Sans, l’inoblidable president del Barça de les cinc copes.